divendres, 3 d’abril del 2015

Mal de escuela

Mal de escuela aborda la qüestió de l'escola i l'educació des del punt de vista dels mals alumnes, el que ell mateix anomena zoquete, un alumne que fracassa a l'escola, que treu males qualificacions, que no aconsegueix comprender res. La seua experiència com professor, l'ajuda a comprendre a l'alumne, a veure el punt de vista de qui està a l'altre costat.

L'autor ens parla en el seu llibre de com els professors, en molts casos, es renten les mans relegant la culpa als antics professors que aquest alumne va tenir en anteriors cursos, dient que l'alumne "li falta base", però segons Pennac, el fracàs és el del professor que prefereix pensar que aquest nen no serveix per estudiar i deixar-lo de costat. Amb aquest tipus d'estudiants, que per l'única raó que sempre han tret males notes es perquè els professors no fan res per canviar-lo, els deixen de costat, els aparten de les activitats de la resta de la classe, Pennac ens sugereix que els professors els haurien de tenir molt en compte, dedicant-li la mateixa o fins i tot més atenció que als que tenen bon rendiment. Com a conseqüència de les actituds dels que haurien d'ajudar (pares, professors, i per què no, el cercle d'amistats) la majoria de les vegades els zoquetes acaben abandonant, convençuts de que estudiar no és per a ells, moment en què els esforços que aquests alumnes haurien d'emprar en estudiar i intentar sortir de la zoquetería,van a enfocar-se en buscar excuses que els justifiquen davant els seus pares i professors per no haver fet els deures o per els suspensos que trauen.

A manera de proposta-solució, podem veure en el llibre una sèrie de recursos per atendre l'alumne zoquete, a qui fracassa, al qual no comprèn, obrint un estret vincle entre el professor i l'alumne i realitzant per així dir-ho, tasques especials  amb aquest alumne, de manera que pugui treure a la llum les seves idees i pensaments d'una manera diferent. D'acord amb Pennac, és el professor el que ha de tractar d'esbrinar quina és la metodologia apropiada per a cada un.

Però no tot està en mans del professor, també els pares juguen un paper primordial en l'educació dels seus fills. Els pares del mal alumne rares vegades saben afrontar el problema; la manca de temps o la desil·lusió els porten a mirar a una altre costat, fent veure que tot està bé, ja que com hem dit anteriorment, estem en una societat canviant. Avui dia, en famílies en què tots dos cònjuges tenen una feina, l'educació dels fills ha de ser una tasca compartida i de vegades s'ha de buscar el suport d'un tercer. El fet que les portes de molts oficis i professions s'hagin obert per a la dona ha obligat a canviar de manera considerable el seu rol dins de la família. La dona que treballa busca fer compatible la seva vida familiar amb la seva vida de treball, per això recorren a qui els pugui ajudar amb la cura dels fills quan la seva ocupació les obliga a sortir de casa.

En aquest sentit, Pennac no deixa d'assenyalar la part de culpa que pot tenir en el fracàs escolar la pèrdua de valors que estem vivint en la nostra societat, que ha convertit els adolescents en consumidors. Des del meu punt de vista, crec que estem davant la generació del mòbil, per als adolescents sembla fàcil tenir mòbil ja que són els seus pares els que paguen les recàrregues de saldo o les factures, estan tot el dia enviant missatges amb els amics, tot i que ara sembla que amb l'ús de les xarxes socials ha disminuït l'ús del sms per comunicar-se. Una cosa semblant passa amb internet, la diferència és que els adults utilitzen internet per buscar informació mentre que els adolescents ho solen fer servir com una eina per comunicar-se i socialitzar. No és un tema fàcil. Molts pares no saben què fer i deleguen en altres mans, sense pensar en les conseqüències a curt i llarg termini. Cal procurar que el poc temps que passen amb els seus fills no sigui només d'oci i consum, sinó també de formació, d'humanització i en definitiva, d'educació. Sabem que la societat d'avui en dia està canviant, i crec que això cal tenir-ho molt present, potser tradicionalment era la família l'encarregada d'aquesta educació, però avui en dia, crec que l'escola juga un paper molt important ja que els nens moltes vegades passen més temps a l'escola que en els seus pares.
D'altra banda, hem de tenir en compte que no sempre són els mals alumnes aquelles persones que no tenen res, cada persona té un pensament diferent, el problema és que moltes vegades, aquest coneixement no és aprofitat de la manera més idònia, que no perquè el nen vingui d'una família exemplar amb pares amb una llicenciatura i germans bons estudiants, significaque va a arribar a ser un excel·lent alumne.

Per un altre costat, avui en dia, sembla que els pares només concedeixen importància al desenvolupament intel·lectual dels seus fills, preocupant-se exclusivament per les notes aconseguides, i crec que això és un error, ja que la formació dels fills, ha d'incloure totes les dimensions. Als fills se'ls ha d'ajudar en la formació d'uns hàbits sòlids i ben arrelats, que els ajudin a ser persones de criteri, que puguen prendre les seves pròpies decisions, evitant que altres les prenguin per ells.  Estic molt d'acord en que tots, la societat en general, ha d'ajudar els joves, ja que els joves d'avui, seran els homes i les dones del demà. L'objectiu, per tant, és educar estudiants perquè siguin moralment responsables i ciutadans auto-disciplinats.

Per contra i afortunadament, hi ha professors i famílies que s'impliquen, que tracten de convèncer-los que no són uns fracassats, que estudiar i aprendre si va amb ells i els demostren que els espera un futur airós.

Com a conclusió, podem dir que aquest llibre és una profunda reflexió sobre dos aspectes importants de la vida: aprendre i ensenyar. No serveix dir que els joves estan mal preparats o que el nivell és molt baix, cal saber utilitzar la metodologia adequada a cada alumne i intentar tirar endavant en els mes zoquetes de la classe, ensenyant-los a creure en si mateixos i desenvolupar les seves capacitats que , indubtablement, tots les tenen, perquè tan dolent és l'alumne zoquete com el professor que no és capaç de canviar aquesta situació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada